Club de lectura Sessió 5.


La lluvia amarilla de JULIO LLAMAZARES

 
Iniciem l'any amb la primera trobada dels membres del Club de Lectura, el 27 de gener, a les 21:00 hores, en el qual es debatrà al voltant de l'obra "La Lluvia amarilla" de Julio Llamazares, publicada el 1988, i finalista al Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Narrativa. Crònica de la despoblació, és un monòleg-evocació ambientat en un poblet perdut al Pirineu aragonès, amb el qual l'autor aconsegueix una síntesi positiva de fantasia i paisatge
 
La Lluvia Amarilla de Julio Llamazares és una novel · la escrita completament en forma de monòleg interior i compte la darrera nit d'Andrés de Casa Sosa, l'últim habitant d'un poble abandonat del Pirineu d'Osca. La novel · la se situa en un període proper al dels anys cinquanta i, pràcticament, la totalitat de la dècada dels seixanta. La història d'Andrés és el transcórrer d'una vida i, al seu torn, la mort d'una manera de viure. Tenaç en la seva convicció, sense perdre la fidelitat als costums pròpies en cap moment, serà l'últim habitant del seu poble natal i de la casa que l'ha vist néixer, i es veurà aclaparat per tots els mals imaginables: la solitud, la mort , la desídia, la malaltia, l'odi, l'al · lucinació, el temps.
 
Julio Llamazares, és un escriptor i periodista espanyol que va néixer al desaparegut poble de Vegamián (Lleó) l'any 1955 poc abans que quedés inundat per l'embassament del Porma. Va estudiar Dret, però va abandonar aviat l'advocacia per les lletres. Viu a Madrid, però en la seva obra es remet als seus viatges i al seu origen lleonès. L'obra de Julio Llamazares es caracteritza per la seva intimisme, l'ús d'un llenguatge precís, l'exquisit cura en les descripcions i una enorme sensibilitat cap a la naturalesa i cap a una manera de vida que tendeix a desaparèixer.
 
SINOPSI de "La Lluvia Amarilla"
Andrés, l'últim habitant d'Ainielle, poble abandonat del Pirineu aragonès, recorda com poc a poc tots els seus veïns i amics han mort o han marxat a la ciutat. Refugiat entre les ruïnes d'aquest poble fantasma, la seva anciana ment extraviada per la llarga solitud soferta evoca els dies en què compartia el seu temps amb la seva dona, Sabina, i la desagradable aflicció que va sentir quan va trobar el seu cos ert al molí, víctima del suïcidi , fruit de la desesperació. S'imagina les sensacions de qui aviat, potser un grup d'excursionistes a la recerca de vestigis d'un altre temps, el trobi a ell sota el humit molsa que ha envaït les pedres, la seva història i el seu record ..