Patrimoni

Església de Santa Margarida

Constitueix un dels escassos exemples d’església edificada en estil mudèjar que trobem al nord del riu Ebre.

La seva construcció s’efectuà, durant l’últim terç del segle XVI, i tant les totxanes com les teules foren fabricades a l’antiga bassa de la teuleria, als afores de la Vila.

Consta d’una única nau amb quatre trams, tots ells rectangulars, i capelles laterals entre els contraforts. Destaca, la decoració amb traceries a les seves voltes, diferent en cadascun dels trams. La torre-campanar, sembla ser de construcció més tardana, sent de planta quadrada en la seva base, per passar a la forma octogonal en els trams superiors.

Destaquen tant, la façana principal (amb galeria d’arcs, que recorre totes les façanes) i els motius decoratius interiors, realitzats amb guix, especialment als arcs de les capelles laterals, i segurament ja del segle XVII.

Los pilarets 

Situats tant dins del nucli urbà com a les seues proximitats, trobem quatre pilarets, dedicats a diversos sants. El dia de cada sant se celebren actes en el seu honor. Els tres ubicats a l’interior de la població (Sant Anton, Immaculada Concepció i Sant Sebastià) assenyalen, respectivament, les entrades pels camins des de Tamarit, Castellonroi i Baells, i Peralta, Rocafort i Quatrecors. El quart, ja als afores, és el de Sant Josep.

Ermita de Santa Margarida

L’ermita de Santa Margarida fou la capilla del cementiri antic de la vila, situat al seu voltant fins a l’any 1888, data en què s’inaugurà el nou cementiri. Igualment, aquesta ermita o capella, és l’antecedent de l’actual Església, pel que sabem de la seua existència ja en l’Edat Mitjana.

Torre Bellet

Torre Bellet és molt probable que prengui el nom d’algun antic propietari de cognom Bellet. Els seus orígens són molt antics. En els seus voltants hi ha coves de difícil accés que podrien remuntar-se al Paleolític.
També existeix la teoria que va ser ocupada en l’Edat del Coure per tribus ilergetes de cultura ibèrica que a mitjans del segle V a. C. es van instal·lar a la part sud del que avui representa la província de Lleida.
Posteriorment va ser una de tantes torres en les quals residien, de forma continuada, famílies dedicades a l’agricultura i al bestiar.

La Font

Coneguda per aquest nom per tots, va ser construïda l’any 1899, sent alcalde Enrique Roces, de Casa Luques. Al costat de la font es va instal·lar un rentador públic.
El terreny va ser cedit per Benito Castilló a canvi dels sobrants d’aigua, per regar unes parcel·les de la seva propietat. Després de més de cent anys, encara es manté aquest acord amb els propietaris actuals.
L’aigua prové d’un naixement a la marge esquerra de la carretera d’Alcampell a Tamarit, lloc on antigament estava situada l’anterior font pública de la vila.
També va existir, al costat de la font, un molí d’oli que aprofitava l’aigua del naixement.

Font Blanca

És probable que el seu nom sigui a causa de la naturalesa de les seves aigües crues. Es tracta d’una petita font que neix a les proximitats de la vila, provinent de les aigües que circulen per sobre de la roca de guix del subsòl.
Actualment es troba en desús, però antigament va ser de molta utilitat pública, tenint en compte que es troba a tocar del casc urbà d’Alcampell.

Font d’Olç

Al costat d’un naixement d’aigua on els àrabs van construir uns sistemes de regs, es va formar un nucli de població que coneixem amb el nom de Font d’Olç. El nom tal vegada prové que en una altra època el propietari era algú conegut com Olço pot ser una variant de Font Dolça, és a dir “Font Dolça”.
En el “Llibre del monedaje”, de F. Utrilla, Zaragoza 1986, es relacionen: Ramón Carpí, Arnau Carpí, Beringuero de Castellnueyt o Pere Padelahabitants de Font dOlç, entre uns altres, com a integrants del nucli major del Campell, la qual cosa posa de manifest que va anar un lloc habitat fins a una època tardana. Per accedir a la font només es pot fer a través d’una propietat privada.

Parc del Molí

Les antigues pedres de moldre del desaparegut Molí de Falagué , al barranc del regué, ocupen ara el seu espai al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. El molí de Falagué, per moldre gra, funcionava amb el cabal d’aigua del Regué.

Pelegrinyó

A sis quilòmetres per una pista des de Alcampell, trobem el nucli de Pelegrinyó (en castellà, Pelegriñón). En la dècada dels 60-70 es va despoblar. Podem trobar-hi les restes d’una petita parròquia d’origen romànic.
Pelegriñón va ser reconquistado als musulmans per Ermengol IV en a l’any 1100.
Durant el mes de maig se celebra un romiatge a l’ermita de Santa Ana, situada als voltants de Pelegriñón.

Zona Geològica – Panoràmica

El paisatge arrodonit que veiem ve determinat pels materials que es troben sota la vegetació, els guixos de l’anticlinal de Basbastro-Balaguer. La seva erosió fàcil i la seva deformabilitat permeten que observem un farciment ple de línies suaus sense ruptures. En altres ocasions, en terrenys amb una coberta vegetal menor, la alternança de guixos i terrenys mes margossos ens permeten observar un paisatge a ratlles molt peculiar. Aquest contrast clar/fosc està accentuat per la presència de vegetació i la inexistència d’aquesta a les zones amb major proporció de guix, més pures i de color blanc.
La vegetació i la fauna associades a aquests terrenys són cada vegada més benvolgudes i estudiades. Testimoniatge d’això és la Declaració l’any 2000 d’àrea denominada “Guixos de Barbastro” com a Lloc d’interès per a la conservació de la Naturalesa (LIC) per part de la Comunitat Europea.
Com es van formar aquests materials?
Es van dipositar horitzontalment al fons del que era un gran llac mentre que aquest s’evaporava ràpidament fa aproximadament uns 36,6 milions d’anys.

Lo Clot de Torrent

Les dolines són depressions de terreny més o menys circulars que solen aparèixer en terrenys calcaris o de guix com és el nostre. Es poden formar o bé per dissolució dels guixos durant la infiltració de l’aigua o bé per la caiguda del sostre de les cavernes subterrànies.
En elles s’infiltren o acumulen les aigües superficials. Actuen com a punt d’unió entre les aigües superficials i les subterrànies, d’aquí la importància de no utilitzar-les com a escombriaire.
Els guixos s’erosionen per la dissolució exercida per l’aigua, tant a l’interior com a l’exterior, on s’obren esquerdes, galeries i fins a coves.
Aquests processos de dissolució, que es reflecteixen a l’exterior amb l’aparició de les dolines, poden arribar a ocasionar greus danys, per enfonsament, a les edificacions o infraestructures que es localitzen sobre elles si no es prenen les mesures preventives corresponents.
La Dolina del Clot de Torrent presenta una forma en planta, poc habitual, ja que no és circular i té una paret molt més vertical que l’altra.

Les Voltes

Per tot el terme municipal podreu trobar i visitar les típiques Cabanes de Volta, construccions en pedra de guix, de caràcter agrícola, construïdes durant el segle XIX i començaments del XX. Disposeu de tres rutes per conèixer-les. Podeu consultar les rutes disponibles aquí. (LINK al pdf del tríptic)

Cases Particulars

Passejant pels carrers d’Alcampell podem observar algunes façanes que formen ja part de la història del poble. Cases com Casa Pardet, Casa Coll, Casa Pardo, Casa del Secretari o Casa del Menescal, són el testimoniatge de l’Alcampell d’altres segles. A Aquestes s’hi sumarien d’altres com el Benefici, Casa Luques, Casa Sabau, el Sindicat o Casa Galindo, que tot i que ja no resten en peu o han estat construïdes totalment de nou, continuen encara molt presents en la memòria col·lectiva.