“El hombre que compró un automóvil” (1932) de l'escriptor Wenceslao Fernández Flórez, va ser l'obra comentada pel Club de Lectura, en la reunió de el 27 d'abril.
Quan Fernández Flórez va escriure aquesta novel · la, la civilització de l'automòbil estava en la seva fase idíl · lica, i encara es desconeixien veus com embotellament o embús. Per això sorprèn tant la inquietant profecia del món que s'acostava, un món poblat de «éssers mecànics que es barregen en la nostra vida, coexisteixen amb nosaltres, ens entorpeixen o ens ajuden i fins i tot ens maten». Si en el cos de la novel · predominen la ironia, la caricatura, la hipèrbole i el sarcasme, capaços d'excitar la hilaritat del lector, el Colofó es tenyeix de tons ombrívols i fins i tot tràgics, i la ironia es dilueix en amargor davant la visió caòtica i absurda d'un món insospechablemente proper.
Nascut a La Corunya el 1885, va ser un dels novel · listes més populars d'Espanya en el primer terç del segle XX, així com un gran cronista parlamentari. La mort del seu pare quan tenia quinze anys va obligar a deixar els seus estudis ia treballar com a periodista.El seu primer contacte va ser amb el diari corunyès La Mañana. Posteriorment va col · laborar en diversos mitjans i als 18 anys va assumir la direcció del Diari Ferrolano. Al començament de l'any 1914 es va traslladar a Madrid com a empleat en la Direcció General de Duanes, càrrec que aviat va abandonar. El seu primer salt important va ser el diari El Imparcial, passant poc temps després a treballar en ABC, donant inici la secció que es titularia-Acotacions d'un oient-, que són un glossari de les sessions de Corts. Va publicar prop de quaranta novel · les i narracions breus. Va morir a Madrid el 1964.
SINOPSI de "“El hombre que compró un automóvil”
A través de la pretensió gens clara d'un personatge gris de comprar-se un automòbil, l'autor ens ofereix una mirada caòtica sobre el progrés que es xifra al voltant de la possessió d'un vehicle, ja que s'arriba a afirmar que sense ell un home no és res.
I el divendres 18 de maig, serà l'obra "El mundo" de l'escriptor Juan José Milles, publicada el 2007, la qual serà comentada pel Club de Lectura. Una visió agredolça de la infància per part d'un adult a qui li fa mal el seu passat, "El món" és un relat explicat en primera persona, en el qual es narren algunes anècdotes, el profund rerefons convida a la reflexió.
Nascut a València el 1946, als sis anys es va traslladar amb la família a Madrid, on va cursar estudis de Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Ha treballat com a titellaire, professor, interí de la Caixa Postal d'Estalvis i en el gabinet de premsa d'Iberia.Al principi la seva activitat literària es va centrar en la poesia i anys més tard es va interessar per la narrativa. Ha col · laborat com a columnista en els diaris El Sol i El País i és professor de l'Escola de Lletres. El 1990 va guanyar el premi Nadal per "La solitud era això". El 2007 va obtenir el premi Planeta per "El món".
SINOPSI d 'El mundo"
Relat intimista i autobiogràfic de la infància i adolescència de l'autor, amb incursions en la seva edat adulta. A les seves pàgines narra una infància a València i la marxa a Madrid. Parla del fred. De la foscor d'un temps de postguerra. De la vida de carrer. De la realitat grisa, opaca, després de la qual hi ha sorpreses. De l'amistat i l'amor no correspost. De fantasies. Del sentiment de solitud i de desemparament. I parla de la desaparició dels pares. En definitiva, d'un compendi de records.
er salto importante fue el diario El Imparcial , pasando poco tiempo después a trabajar en ABC, dando inicio la sección que se titularía -Acotaciones de un oyente-, que son un glosario de las sesiones de Cortes. Publicó cerca de cuarenta novelas y narraciones breves. Murió en Madrid en 1964.