Població: 868 habitants
Superfície: 57,8 km2
Distàncies: 98 kilòmetres de la capital provincial (Osca) i a 4 kilòmetres de Tamarit de Llitera.
Altitud: 449 metros
SITUACIÓ.
Alcampell està situat a la comarca de la Litera/Llitera. El seu terme limita amb Baells al Nord, amb Natxà, Castellonroi, Albelda i Almenar per l’Est, amb Tamarit de Llitera i Almacelles pel Sud i amb Pelegrinyó i Rocafort per l’Oest.
SUPERFÍCIE DE CULTIUS AGRÍCOLES.
Superfície total: 5.781 ha
Superfície tota cultivada: 4.683 ha (81%)
Superfície de secà: 3.136 ha (67%)
Superfície de regadiu: 1.547 ha (33%)
SUPERFÍCIE DELS TIPUS DEL TERRENY.
Roca: 289 ha (5%)
Terrenys poc productius: 2.023 ha (35%)
Terrenys bastant productius: 2.601 ha (45%)
Terrenys molt productius: (15%)
En general, són bons terrenys de cultiu, tot i que la màxima fertilitat la trobem als plans de la Quadra i les Planes.
EL CLIMA.
El clima d’Alcampell és mediterrani continental. Aquest clima és perfecte pel cultiu de poma, pera, préssec i tota classe de cereal. La temperatura mitjana és de 14 ºC, amb mínimes de 4 ºC i màximes de 25 ºC. Les precipitacions són escasses, els valors van des de els 400 als 500 mm anuals.
L’AIGUA.
Dins del terme municipal trobem el barranc de Falagué de poc cabal i de curs incert, provinent de Baells fa camí cap a Castellonroi.
Pel que fa a la hidrologia subterrània, tenim una sèrie de floracions provocades per l’erosió del terreny. Aquestes floracions també són de poc cabal.
ESCUT.
Quadrilong de base circular. En camp de plata, una olivera de sinople, desarrelat de quatre arrels, acompanyat a la punta de dues espigues d’or, llorejades, filetejades de sinople, que s’entrecreuen al centre d’aquesta. Mantejat en corba: a la mantellera destra, escacat de sable i or en 4 x 7 ordres i la sinistra, d’or, amb quatre barres de gules. Al timbre, Corona Reial oberta.
BANDERA.
Drap de proporció 2/3, a l’asta a quadres negre i groc, ocupant una franja vertical l’amplària de la qual equival a 1/3 de la total del drap, ocupant els 2/3 restants el Senyal Real d’Aragó; sobre la unió d’aquestes dues parts figura un oval blanc, carregat d’olivera verda, amb dues espigues creuades grogues als seus peus.