Ayuntamiento de Alcampell

Dintre del calendari d'activitats de La Bardisa, i obrint la temporada d'estiu, el proper dia 16 de juny, a les 19 hores, teniu una cita amb La Kimera Teatro,de Madrid, i la seva revisió d'aquest clàssic de Lope de Vega, amb un toc juvenil.

 

De Finea y Nise, arriba a Alcampell després d'haver recorregut tota la geografia espanyola, així com d'haver actuat en un parell d'ocassions a París (al XX Festival Don Quijote de París i al Institut Cervantes).

 

Una escenografia simple, plana i senzilla, un acompanyament musical seleccionat amb cura o el toc juvenil que li donen els seus actors, pretenen apropar aquest clásic reinventat a tots els públics 

 

Entrada. Preu simbólic: 3€

Socis de La Bardisa: Gratuïta

 

Si voleu saber una mica més sobre l'obra i la companyia, entreu a:

www.teatrolakimera.tk 

El proper dia 27 maig ce celebrarà al mercat artesanal de Alcampell.

L'horari és de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 20:00

Els visitants podran adquirir productes artesanals d'entre una gran varietat.

Organitza l'Associació de Dones i consumidores d'Alcampell, l'Ajuntament de Alcampell i l'Associació Cultural "La Bardisa".

 

Os presentamos las actividades culturales programadas entre los días 18 y 29 de Abril.

 

Entre los actos podemos encontrar Talleres, representaciones de Circo, Entrega de premios literarios, Charlas y Conciertos

 

Para + información consulta el siguiente link.

Aquest proper divendres 30 de març, els membres del Club de Lectura tenen una nova cita amb els llibres, a les 21:00 hores a la Casa de la Cultura, per debatre a prop de l'obra "Carta de una desconocida" de Stefan Zweig .

 

Un text en aparença senzill que parla d'una passió que llasta una vida, però també dels impulsos irracionals que a tots ens assalten ocasionalment i després dels que correm el risc de extraviar. Escrita en un llenguatge concret i precís, que aparentment deixa poc espai per a l'especulació del lector, "Carta d'una desconeguda" resulta ser tot el contrari. El retrat que Zweig fa dels personatges i dels seus impuls, li permet elevar-se sobre el text per fer-nos reflexionar al voltant de les secretes motivacions d'una dona que després de patir una vida de lliurament secreta decideix, davant el cos sense vida del seu fill, escriure una única carta adreçada al objecte del seu amor, de tota la seva vida, per fer-li saber del seu sofriment, per obrir-se a ell com no va ser capaç de fer-ho fins aquest moment. Una llarga carta que deixa tants interrogants com els que la jove pretén desvetllar. Perquè en acabar la carta, la desconeguda segueix en la seva penombra. Les seves intencions i anhels semblen més ocults i indesxifrables que al principi. Una obra que desperta la imaginació adormida d'uns lectors massa acostumats a que l'autor arruïni el nostre camp de llibertat interpretativa.

 

Stefan Zweig, crític i novel · lista austríac nascut a Viena el 1881 en el si d'una acomodada família jueva, va estudiar filosofia a la Universitat de Viena. Davant la I Guerra Mundial, va abraçar el pacifisme i va ser un dels més acèrrims defensors de la "comunitat intel · lectual d'Europa" i de la "gran amistat de l'esperit que desconeix les fronteres" El 1934, mogut per un fosc pressentiment del final de la independència austríaca, es va refugiar a Londres per posteriorment emigrar als Estats Units. L'hegemonia aconseguida per les forces hitlerianes a Europa i l'enfonsament de les seves esperances en un món basat en la cultura, el va portar a suïcidar-se amb la seva dona durant un viatge a Brasil el 1942.

 

 

Este próximo viernes 30 de marzo, los miembros del Club de Lectura tienen una nueva cita con los libros, a las 21:00 horas en la Casa de la Cultura, para debatir a cerca de la obra “Carta de una desconocida” de Stefan Zweig.

 

Un texto en apariencia sencillo que habla de una pasión que lastra una vida, pero también de los impulsos irracionales que a todos nos asaltan ocasionalmente y tras los que corremos el riesgo de extraviarnos. Escrita en un lenguaje concreto y preciso, que aparentemente deja poco espacio para la especulación del lector, “Carta de una desconocida” resulta ser todo lo contrario. El retrato que Zweig hace de los personajes y de sus impulso, le permite elevarse sobre el texto para hacernos recapacitar a cerca de las secretas motivaciones de una mujer que tras sufrir una vida de entrega secreta decide, ante el cuerpo sin vida de su hijo, escribir una única carta dirigida al objeto de su amor, de toda su vida, para hacerle saber de su sufrimiento, para abrirse a él como no fue capaz de hacerlo hasta ese momento. Una larga carta que deja tantos interrogantes como los que la joven pretende desvelar. Porque al finalizar la carta, la desconocida sigue en su penumbra. Sus intenciones y anhelos parecen más ocultos e indescifrables que al principio. Una obra que despierta la imaginación adormecida de unos lectores demasiado acostumbrados a que el autor arruine nuestro campo de libertad interpretativa.

 

Stefan Zweig, crítico y novelista austríaco nacido en Viena en 1881 en el seno de una acomodada familia judía, estudió filosofía en la Universidad de Viena. Ante la I Guerra Mundial, abrazó el pacifismo y fue uno de los más acérrimos defensores de la “comunidad intelectual de Europa” y de la “gran amistad del espíritu que desconoce las fronteras” En 1934, movido por un oscuro presentimiento del final de la independencia austríaca, se refugió en Londres para posteriormente emigrar a los Estados Unidos. La hegemonía alcanzada por las fuerzas hitlerianas en Europa y el hundimiento de sus esperanzas en un mundo basado en la cultura, le llevó a quitarse la vida junto con su mujer durante un viaje a Brasil en 1942.

 

SINOPSIS de “Carta de una desconocida”

"Sólo quiero hablar contigo, decírtelo todo por primera vez. Tendrías que conocer toda mi vida, que siempre fue la tuya aunque nunca lo supiste. Pero sólo tú conocerás mi secreto, cuando esté muerta y ya no tengas que darme una respuesta; cuando esto que ahora me sacude con escalofríos sea de verdad el final. En el caso de que siguiera viviendo, rompería esta carta y continuaría en silencio, igual que siempre. Si sostienes esta carta en tus manos, sabrás que una muerta te está explicando aquí su vida, una vida que fue siempre la tuya desde la primera hasta la última hora".

 

El passat 17 de febrer, el Club de Lectura es va reunir per comentar l'obra "El señor de las bestias", una moderna recreació del mite de Faust de l'escriptor Alberto Vázquez-Figueroa publicada el 2001.

 

En una prosa senzilla i amena, l'autor narra les peripècies d'un metge investigador, Bruno Guinea, a través de la selva equatoriana, en la seva cerca del remei contra el càncer. Amb uns personatges plans, dels que a penes sabem res i només s'entreveuen algunes característiques de la seva veritable personalitat, el mèrit de l'obra resideix en les reflexions que planteja a prop dels nostres valors i sobre que faríem en determinades situacions. Vázque-Fibueroa, que ha reconegut en diverses de les seves entrevistes "que no sap escriure", compensa aquesta mancança amb un missatge senzill i contundent.

Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1936, abans de complir un any, la seva família va ser deportada per motius polítics a Àfrica, on va romandre entre el Marroc i el Sàhara fins a complir els setze anys. Als vint, es va convertir en professor de submarinisme. Va cursar estudis de periodisme i el 1962 va començar a treballar com a enviat especial de diversos mitjans. Durant quinze anys va visitar gairebé un centenar de països i va ser testimoni de nombrosos esdeveniments clau del nostre temps, entre ells, les guerres i revolucions de Guinea, Txad, Congo, República Dominicana, Bolívia, Guatemala, etc. Les seqüeles d'un greu accident d'immersió van obligar a abandonar les seves activitats com a enviat especial i després dedicar una temporada a la direcció cinematogràfica, es va centrar del tot en la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres i nou dels seus novel · les han estat adaptades al cinema.