Curso de Técnicas de Poda
La Oficina Comarcal de Desarrollo ha organizado un curso de Técnicas de Poda para el mes de Febrero. El curso va destinado preferentemente a trabajadores en activo del sector, pudiendo participar también desempleados.
Información e inscripciones: Oficina de comarcal de Desarrollo C/ Agustina de Aragón, 11 de Altorricón . Telf: 974425912
Curs de "Alfabetització inicial i iniciació a Internet (Ciberescuela)"
El Telecentre de Alcampell està preparant un curs d'Alfabetització inicial i Iniciació a Internet per al mes de febrer. Els interessats poden passar pel Telecentre a inscriure. El termini d'inscripció finalitza el 3 de febrer.
Places limitades i per ordre d'inscripció.
Curso de "Alfabetización inicial e iniciación a Internet (Ciberescuela)"
El Telecentro de Alcampell està preparando un curso de Alfabetización inicial e Iniciación a Internet para el mes de febrero. Los interesados pueden pasar por el Telecentro a inscribirse. El plazo de inscripción finaliza el 3 de febrero.
Plazas limitadas y por orden de inscripción.
Club de lectura Sessió 5.
La lluvia amarilla de JULIO LLAMAZARES
Iniciem l'any amb la primera trobada dels membres del Club de Lectura, el 27 de gener, a les 21:00 hores, en el qual es debatrà al voltant de l'obra "La Lluvia amarilla" de Julio Llamazares, publicada el 1988, i finalista al Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Narrativa. Crònica de la despoblació, és un monòleg-evocació ambientat en un poblet perdut al Pirineu aragonès, amb el qual l'autor aconsegueix una síntesi positiva de fantasia i paisatge
La Lluvia Amarilla de Julio Llamazares és una novel · la escrita completament en forma de monòleg interior i compte la darrera nit d'Andrés de Casa Sosa, l'últim habitant d'un poble abandonat del Pirineu d'Osca. La novel · la se situa en un període proper al dels anys cinquanta i, pràcticament, la totalitat de la dècada dels seixanta. La història d'Andrés és el transcórrer d'una vida i, al seu torn, la mort d'una manera de viure. Tenaç en la seva convicció, sense perdre la fidelitat als costums pròpies en cap moment, serà l'últim habitant del seu poble natal i de la casa que l'ha vist néixer, i es veurà aclaparat per tots els mals imaginables: la solitud, la mort , la desídia, la malaltia, l'odi, l'al · lucinació, el temps.
Julio Llamazares, és un escriptor i periodista espanyol que va néixer al desaparegut poble de Vegamián (Lleó) l'any 1955 poc abans que quedés inundat per l'embassament del Porma. Va estudiar Dret, però va abandonar aviat l'advocacia per les lletres. Viu a Madrid, però en la seva obra es remet als seus viatges i al seu origen lleonès. L'obra de Julio Llamazares es caracteritza per la seva intimisme, l'ús d'un llenguatge precís, l'exquisit cura en les descripcions i una enorme sensibilitat cap a la naturalesa i cap a una manera de vida que tendeix a desaparèixer.
SINOPSI de "La Lluvia Amarilla"
Andrés, l'últim habitant d'Ainielle, poble abandonat del Pirineu aragonès, recorda com poc a poc tots els seus veïns i amics han mort o han marxat a la ciutat. Refugiat entre les ruïnes d'aquest poble fantasma, la seva anciana ment extraviada per la llarga solitud soferta evoca els dies en què compartia el seu temps amb la seva dona, Sabina, i la desagradable aflicció que va sentir quan va trobar el seu cos ert al molí, víctima del suïcidi , fruit de la desesperació. S'imagina les sensacions de qui aviat, potser un grup d'excursionistes a la recerca de vestigis d'un altre temps, el trobi a ell sota el humit molsa que ha envaït les pedres, la seva història i el seu record ..
Club de lectura Sesión 5.
La lluvia amarilla de JULIO LLAMAZARES
Iniciamos el año con el primer encuentro de los miembros del Club de Lectura, el 27 de enero, a las 21:00 horas, en el que se debatirá en torno a la obra “La lluvia amarilla” de Julio Llamazares, publicada en 1988, y finalista al Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Narrativa. Crónica de la despoblación, es un monólogo-evocación ambientado en una aldea perdida en el Pirineo aragonés, con el que el autor consigue una síntesis positiva de fantasía y paisaje
La lluvia amarilla de Julio Llamazares es una novela escrita completamente en forma de monólogo interior y cuenta la última noche de Andrés de Casa Sosa, el último habitante de un pueblo abandonado del Pirineo oscense. La novela se sitúa en un período cercano al de los años cincuenta y, prácticamente, la totalidad de la década de los sesenta. La historia de Andrés es el transcurrir de una vida y, a su vez, la muerte de una manera de vivir. Tenaz en su convicción, sin perder la fidelidad a las costumbres propias en ningún momento, será el último habitante de su pueblo natal y de la casa que le ha visto nacer, y se verá acuciado por todos los males imaginables: la soledad, la muerte, la desidia, la enfermedad, el odio, la alucinación, el tiempo.
Julio Llamazares, es un escritor y periodista español que nació en el desaparecido pueblo de Vegamián (León) en el año 1955 poco antes de que quedase inundado por el embalse del Porma. Estudió Derecho, pero abandonó pronto la abogacía por las letras. Vive en Madrid, pero en su obra se remite a sus viajes y a su origen leonés. La obra de Julio Llamazares se caracteriza por su intimismo, el uso de un lenguaje preciso, el exquisito cuidado en las descripciones y una enorme sensibilidad hacia la naturaleza y hacia un modo de vida que tiende a desaparecer.
SINOPSIS de “La lluvia amarilla”
Andrés, el último habitante de Ainielle, pueblo abandonado del Pirineo aragonés, recuerda cómo poco a poco todos sus vecinos y amigos han muerto o se han marchado a la ciudad. Refugiado entre las ruinas de ese pueblo fantasma, su anciana mente extraviada por la larga soledad sufrida evoca los días en que compartía su tiempo con su esposa, Sabina, y la desapacible aflicción que sintió cuando encontró su cuerpo yerto en el molino, víctima del suicidio, fruto de la desesperación. Se imagina las sensaciones de quien pronto, quizás un grupo de excursionistas en busca de vestigios de otro tiempo, lo encuentre a él bajo el húmedo musgo que ha invadido las piedras, su historia y su recuerdo..
2on Concurso de Fotografia de Alcampell
La organización quiere agradecer aa todos los participantes su interés y felicitarles por la buena calidad de la mayor parte de obras presentadas, especialmente teniendo en cuenta la dificultad de la temática elegida. La diferencia de votos entre las fotos ganadoras y inmediatamente siguientes ha sido muy corta, lo que indica que las preferencias los visitantes han sido muy repartidas. Por ello, animamos a todos a volver a participar en futuras ediciones del concurso.
Resultados:
- Primer premio Popular: “De Pura Cepa” Foto de Mª Antonia Tobeña Pau
- Segon premio Popular: “Les Costelles del Vi” Foto de Inmaculada Gracia Galito
- Premio del Jurado: “Descansant a la Bodega" Foto de Ivan Facerías Castarlenas
MOST COMMENTED
Club de Lectura – Sessió 8
Aquest proper divendres 30 de març, els membres del Club de Lectura tenen una nova cita amb els llibres, a les 21:00 hores a la Casa de la Cultura, per debatre a prop de l'obra "Carta de una desconocida" de Stefan Zweig .
Un text en aparença senzill que parla d'una passió que llasta una vida, però també dels impulsos irracionals que a tots ens assalten ocasionalment i després dels que correm el risc de extraviar. Escrita en un llenguatge concret i precís, que aparentment deixa poc espai per a l'especulació del lector, "Carta d'una desconeguda" resulta ser tot el contrari. El retrat que Zweig fa dels personatges i dels seus impuls, li permet elevar-se sobre el text per fer-nos reflexionar al voltant de les secretes motivacions d'una dona que després de patir una vida de lliurament secreta decideix, davant el cos sense vida del seu fill, escriure una única carta adreçada al objecte del seu amor, de tota la seva vida, per fer-li saber del seu sofriment, per obrir-se a ell com no va ser capaç de fer-ho fins aquest moment. Una llarga carta que deixa tants interrogants com els que la jove pretén desvetllar. Perquè en acabar la carta, la desconeguda segueix en la seva penombra. Les seves intencions i anhels semblen més ocults i indesxifrables que al principi. Una obra que desperta la imaginació adormida d'uns lectors massa acostumats a que l'autor arruïni el nostre camp de llibertat interpretativa.
Stefan Zweig, crític i novel · lista austríac nascut a Viena el 1881 en el si d'una acomodada família jueva, va estudiar filosofia a la Universitat de Viena. Davant la I Guerra Mundial, va abraçar el pacifisme i va ser un dels més acèrrims defensors de la "comunitat intel · lectual d'Europa" i de la "gran amistat de l'esperit que desconeix les fronteres" El 1934, mogut per un fosc pressentiment del final de la independència austríaca, es va refugiar a Londres per posteriorment emigrar als Estats Units. L'hegemonia aconseguida per les forces hitlerianes a Europa i l'enfonsament de les seves esperances en un món basat en la cultura, el va portar a suïcidar-se amb la seva dona durant un viatge a Brasil el 1942.
SINOPSI de "Carta de una desconocida"
"Només vull parlar amb tu, dir-t'ho tot per primera vegada. Hauries de conèixer tota la meva vida, que sempre va ser la teva encara que mai ho vas saber. Però només tu coneixeràs el meu secret, quan estigui morta i ja no hagis de donar-me una resposta; quan això que ara em sacseja amb calfreds sigui de veritat al final. En el cas que seguís vivint, trencaria aquesta carta i continuaria en silenci, igual que sempre. Si sostens aquesta carta a les teves mans, sabràs que una morta t'està explicant aquí la seva vida , una vida que va ser sempre la teva des de la primera fins a l'última hora ".
